El BLOC nacionalista valencià portarà al ple de maig una moció per tal que el conegut com Padre Jaime siga distingit amb la medalla d'or de la Ciutat per la seua tasca social i humanitària al nucli del Port "creem que és el moment de fer-li un merescut homenatge pòstum a una persona que va dedicar la seua vida als demés i que era volgut per tots" ha declarat el Secretari de Política Municipal del BLOC Nacho Garrido.
Des del BLOC apunten "que poca gent sap que JAIME PONS i VALLÉS era mallorquí i catalanoparlant. De fet és una de les poques làpides en valencià del cementeri del Port. Va nàixer en Benisalem l'any de 1917 i va morir en Port de Sagunt el 19 de Agost de 1974 d'un coma diabètic. Va ser ordenat Sacerdot l'1 de març de 1942 pel bisbe de Tortosa." declara Garrido.
Des del BLOC apunten "que poca gent sap que JAIME PONS i VALLÉS era mallorquí i catalanoparlant. De fet és una de les poques làpides en valencià del cementeri del Port. Va nàixer en Benisalem l'any de 1917 i va morir en Port de Sagunt el 19 de Agost de 1974 d'un coma diabètic. Va ser ordenat Sacerdot l'1 de març de 1942 pel bisbe de Tortosa." declara Garrido.
La seu primera missa va ser al seu poble natal i després va ser destinat a Bellpuig per a dedicar-se a l'ensenyança. Va estar a Espluga en 1943 com a professor i ecònom domèstic, fins a 1947 que va passar a Port de Sagunt d'on ja no eixirà, dedicant-se al treball parroquial.
Els seus 27 anys en este destí estan caracteritzats per una caritat sense límits. Esta caritat li havia guanyat les simpaties de tots. Si hi havia al Port un sacerdot familiar era el Pare Jaume com l'anomenaven. El que deia, el que feia o ordenava estava bé. Tot quedava emmarcat en la seua compassió i generositat fronterera en la ingenuïtat.
En els anys 50 es van fer famoses una sèrie de cases “barates” que encara hui es coneixen amb el nom de “Barri del P. Jaume".
Els seus 27 anys en este destí estan caracteritzats per una caritat sense límits. Esta caritat li havia guanyat les simpaties de tots. Si hi havia al Port un sacerdot familiar era el Pare Jaume com l'anomenaven. El que deia, el que feia o ordenava estava bé. Tot quedava emmarcat en la seua compassió i generositat fronterera en la ingenuïtat.
En els anys 50 es van fer famoses una sèrie de cases “barates” que encara hui es coneixen amb el nom de “Barri del P. Jaume".
Els nacionalistes afirmen que "El Pare Jaume era per a tot, també el saló de cine que havia muntat (“Cine del P. Jaime”). El seu zel apostòlic va ser admirable; mai es cansava de predicar, ensenyar, escoltar...És curiós comprovar, tant pels llibres que tenia -, com pels esquemes escrits a mà, la preocupació que li embargava per estar tan sols, un poc al dia." continua Garrido
La multitud que va acudir a l'enterrament van ser diversos milers de persones. L'Ajuntament de Sagunt en sessió plenària d'agost de 1971, va determinar dedicar-li un carrer.
Per als valencianistes la figura del Padre Jaime ( que actualment té dedicada una plaça al municipi )mereix rebre una distinció oficial de l'Ajuntament així com un reconeixement públic de la institució a una persona que va treballar per a la gent sense importar-li massa que se deixava a canvi.
La multitud que va acudir a l'enterrament van ser diversos milers de persones. L'Ajuntament de Sagunt en sessió plenària d'agost de 1971, va determinar dedicar-li un carrer.
Per als valencianistes la figura del Padre Jaime ( que actualment té dedicada una plaça al municipi )mereix rebre una distinció oficial de l'Ajuntament així com un reconeixement públic de la institució a una persona que va treballar per a la gent sense importar-li massa que se deixava a canvi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada