Arran d’un article de Teresa García, regidora del BLOC, cridant l’atenció sobre la situació del perill extrem en què viuen els veïns del camí de Sant Roc davant del risc d’incendi, i la inajornable necessitat de què el nostre Ajuntament cree urgentment un Pla d’Emergència contra incendis, el partit en el govern va replicar l’endemà. A les Províncies va aparèixer un altre article a pàgina plena, extenssísim, amb profusió de fotografies i declaracions dels responsables dels diferents departaments amb competències, en el qual s’explicava que això ja estava aprovat des de feia uns anys, i que en acabar de llegir-lo, induïa a pensar que estem en un autèntic paradís, exempt de tota mena de perill i més net que una patena.
Com que jo sóc un caminant del terme i, a més a més, circumstancialment també sóc veí del Camí de Sant Roc, he de dir que gairebé tot el que s’explica en l’article en qüestió és fals. L’Ajuntament de Sagunt té un Pla d’Emergències que dimana del Pla d’Emergències de la Generalitat, mitjançant el qual la Conselleria de Governació marca, de manera general, com s’ha d’actuar en cas d’emergència. El Pla d’Emergències de l’Ajuntament de Sagunt contempla quatre apartats: per a emergències químiques, per a mercaderies perilloses, per a inundacions i per a incendis. L’únic, però, que actualment està en estudi – però encara no fet –és el químic. Tots els altres tres estan parats ab aeterno i sense cap estudi en execució. Què vol dir això?, doncs que al Camí de Sant Roc i altres zones del nostre terme, els veïns que s’hi troben passant l’estiu tranquil·lament podrien acabar totalment socarrats en cas d’incendi.
Per a posar en marxa el Pla de Prevenció contra Incendis, els tècnics de l’Ajuntament han de preparar-lo, ha de ser aprovat pel Consell Agrari i desprès enviat a la Conselleria, perquè siga homologat. Este Pla ha d’incloure la possibilitat de què els propis veïns duguen a terme Plans d’Autoprotecció en què s’especifique la normativa que han d’assumir en cas d’emergència: neteja d’arbres, graelles, delimitació de zones amb prohibició expressa de fer foc, elements perillosos (bombones de gas, paellers…), boques de rec, basses i piscines disponibles, accessibilitat a la zona, etcètera, etcètera. De tot açò, al terme de Sagunt, no hi ha res fet. No obstant això, cal dir que la responsabilitat no recau tota en l’equip de govern actual, però sí, en tots aquells que l’han precedit des dels inicis de la democràcia fins ara. Per tant, quede clar que l’equip de govern actual és mentider, però que la màxima responsabilitat per totes aquelles mesures que s’havien d’haver pres en concertació amb la Generalitat o el Govern d’Espanya, i no s’han pres, recau sobre els dos grans partits polítics d’àmbit estatal – PP i PSOE – perquè ells són realment l’única alternativa de poder amb caràcter majoritari i tenen via oberta amb les altres administracions.
Què haurà d’ocórrer, doncs perquè esta situació es resolga i els veïns del Camí de Sant Roc, i d’altres camins del nostre terme, vegen garantida la seua seguretat personal i la dels seus béns?. S’arreglaran les coses després d’ocórrer una gran desgracia evitable?.
El terme està molt brut i preparat per patir un accident de dimensions monstruoses. Enguany ja estem a punt d’acabar l’època estiuenca i amb ella, la invasió massiva de les nostres muntanyes, però, seguirem parlant el proper any del mateix problema?, continuarem aguantant la desídia escandalosa de funcionaris desvergonyits que no els preocupa el tema gens ni miqueta?, reprendrem l’any aguantant la verborrea insofrible de polítics que només aspiren a viure a costa de l’erari municipal o a posar la seua panera en una bona poltrona que els projecte en el futur?
Sr. Alcalde, vostè té la paraula, perquè a vostè li correspon moure els ressorts que aporten solucions a un problema enquistat en el temps, i que de cap de les maneres és pot considerar banal ni tractar amb mides frívoles, ni declaracions grandiloqüents, ni articles en diaris nacionals que no tenen altra missió que confondre els ciutadans.