Els moments de crisi econòmica són moments de profunda debilitat i nerviosisme. Però també són excel·lents oportunitats de planificar el futur. El sector privat així ho entén i -exageracions desolocalitzadores a banda- intenta adaptar-se a la realitat, millorar procesos i resultar més productiu i eficaç. D'això se'n diu sobreviure. Els que estem en contacte amb el teixit econòmic sabem que el reajust és la resposta natural empresarial. Inevitable.
Resulten paradoxals dos procesos actuals. D'un costat després d'anys i anys de neoliberalisme, tan neo que va arribar a deixar de ser liberalisme, tothom gira la seua mirada cap al poder polític com a lideratge per sortir del clot. També resulta paradoxal que els propis polítics mirem exclusivament cap a l'exterior (com millorar la situació dels altres) i no mirem cap al nostre principal domini: l'Administració pública.
Fa anys que l'administració pública necessita un repàs a fons amb normes i regulacions pròpies d'un entorn estable i predictible que mai més tornarà. No és el cas d'aquest article entrar en aquestes reformes. Ara bé, convindria que els càrrecs institucionals de la nostra comarca, del nostre país miraren cap a les seues empreses, els seus ajuntaments i conselleries, per veure de quina manera podrien reduir costos, millorar serveis amb el mateix cost, generar sinèrgies col·laboratives i millorar la ratio de productivitat.
Les entitats locals no tenen molt de marge de maniobra. Realment és molt curt. Però es podria demanar no posar pedres al camí. Ja ho va dir Di Stefano davant aquell terrible porter que no parava ni una: a éste lo que le pedimos es que las que vayan fuera por favor déjelas.... no las eche dentro de la porteria.
I bona cosa d'això estem tenint. Alguns exemples: crida l'atenció l'extrema rigidesa amb Ritchie Bros i l'extrema flexibilitat amb Lafargue, crida l'atenció la desparició de l'únic servei valencià d'orientació laboral que era present a Sagunt, crida l'atenció llegir el gerent d'Alser demanant un tràmit administraiu al Ministeri i crida molt i molt l'atenció que una inversió amb la possibilitat de 350 llocs de treball com ara Brava Steel se'n puga anar. I ací només hi haja silenci.
Serà per la setmana santa?
Carles López Cerezuela.
Resulten paradoxals dos procesos actuals. D'un costat després d'anys i anys de neoliberalisme, tan neo que va arribar a deixar de ser liberalisme, tothom gira la seua mirada cap al poder polític com a lideratge per sortir del clot. També resulta paradoxal que els propis polítics mirem exclusivament cap a l'exterior (com millorar la situació dels altres) i no mirem cap al nostre principal domini: l'Administració pública.
Fa anys que l'administració pública necessita un repàs a fons amb normes i regulacions pròpies d'un entorn estable i predictible que mai més tornarà. No és el cas d'aquest article entrar en aquestes reformes. Ara bé, convindria que els càrrecs institucionals de la nostra comarca, del nostre país miraren cap a les seues empreses, els seus ajuntaments i conselleries, per veure de quina manera podrien reduir costos, millorar serveis amb el mateix cost, generar sinèrgies col·laboratives i millorar la ratio de productivitat.
Les entitats locals no tenen molt de marge de maniobra. Realment és molt curt. Però es podria demanar no posar pedres al camí. Ja ho va dir Di Stefano davant aquell terrible porter que no parava ni una: a éste lo que le pedimos es que las que vayan fuera por favor déjelas.... no las eche dentro de la porteria.
I bona cosa d'això estem tenint. Alguns exemples: crida l'atenció l'extrema rigidesa amb Ritchie Bros i l'extrema flexibilitat amb Lafargue, crida l'atenció la desparició de l'únic servei valencià d'orientació laboral que era present a Sagunt, crida l'atenció llegir el gerent d'Alser demanant un tràmit administraiu al Ministeri i crida molt i molt l'atenció que una inversió amb la possibilitat de 350 llocs de treball com ara Brava Steel se'n puga anar. I ací només hi haja silenci.
Serà per la setmana santa?
Carles López Cerezuela.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada