Acudint a fonts històriques, en esta situació produïda pel pacte entre el Partit Popular i Segregació Portenca, podríem aplicar ben bé esta celebèrrima frase que Suetoni atribueix a Juli Cèsar en passar el límit entre la Gàlia Cisalpina i Itàlia. La va dir a la vora del riu Rubicó, encara que no sé exactament, a quina vora de les dues seria: si a la dreta o a l’esquerra. Sí que sé, però, que este acord destapa la vertadera cara del segregacionisme i el situa a la dreta més recalcitrant de l’arc polític municipal. A més, descobreix ben a les clares la gran incoherència de Segregació Portenca, que no reconeix l’Ajuntament de Sagunt però vol manar en ell. I fet el pacte de 78 punts, que posa el futur de la nostra ciutat i del nostre terme en mans del segregacionisme a costa de retrocedir en la idea de gaudir d’una ciutat integral i maldar en la dualitat més absurda que tant de mal ha fet i fa a la nostra ciutat, que faran els regidors saguntins del PP a l’ajuntament de Sagunt?. Com gosaran de romandre amb un partit que no vol altra que l’expol·li del nostre terme?. O és que potser no recorden el penúltim expedient de segregació i els límits que marcava? O és que no recorden que sense determinar el primer expedient ja n’han presentat un de nou? O és que la seua memòria és molt limitada i no recorden més enllà d’ahir? O és que no són saguntins? O és que ho són només d’estar per casa? O és que tenen interessos inconfessables i es veuen obligats a mantenir-se en la poltrona, inclús a preu de trair el seu propi poble?. No puc trobar cap justificació raonable a conductes tan obscenes. L’única possible consisteix en reflexionar que al llarg de la història sempre hi ha hagut gent de fiar i gent que s’ha venut al millor postor. Recorde’s Audax, Ditalc i Minur que acceptaren diners per matar el seu comandant, Viriato, i es van quedar sense l’ou i sense la lloca. I Bruto, aquell fill adoptiu predilecte del Cèsar que va confabular, pactant amb altres, matar son pare i fins i tot, per major escarni, el va apunyalar. La història antiga de Sagunt també ens conta que van haver renegats que pactaren amb Anibal la rendició de la nostra ciutat, i així ens va anar gràcies a les fellonies i als fellons. La història, però, va posar els insidiosos al seu lloc i espere que ara, amb l’ajut de la ciutadania en les urnes, pose cadascú on li pertoca: als que sempre han estat en la defensa de la nostra ciutat i a aquells que han anat mendicant un tros de pa, fins i tot, oblidant-se d’ella. Amen, amen i amen.
Federic Aznar i Escrig
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada