Alfredo Castelló ha dit que no va a perdre ni un minut en coses que no “són factibles”. Es referia a demanar la titularitat el Castell de Sagunt per a la Generalitat Valenciana. Coses factibles. És un bon concepte polític. Sempre m’ha resultat curiosa aquella primera distinció política que vaig trobar en la universitat entre els conservadors de dreta i els progressistes d’esquerra: aquelles coses que consideraven factibles. Poc a poc he anant esbrinant que no depén tant de l’orientació política.
De jove veïa “La bola de cristal”. Hi havia una part del programa dedicada al debat. Un jove socialista defensava el servei militar obligatori. No veïa factible una exercit professional. Pocs anys més tard el primer govern del PP derogava el servei militar obligatori.
A finals dels 90 tres associacions juvenils acampen en la Gerència per demanar que siga pública. Això desencadena un moviment social molt important. La primera reacció del PP va ser que no “ho veïen factible”. Fa unes setmanes Alfredo Castelló ha demanat al seu regidor d’Urbanisme que busque solucions per “fer-ho factible”.
Alguna cosa he aprés en política. Hi ha coses que hui no li semblen factibles al senyor Alcalde i que ho acaben sent.
Per descomptat, li farem veure que hi ha moltes coses que no veu factibles i que ho són, potser si li dedicara un parell de minuts, fins i tot podrien ser-ho. Però ja veuen, no li dedicarà ni un.
Carles López Cerezuela
Secretari Local Bloc
carlescerezuela@bloc.ws
Spot BLOC - Coalició per Europa
Fa 14 anys
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada